Què has après avui a escola, fill meu?

Miguel Santos Guerra, autor del fantàstic article LA ESCUELA NO SIRVE PARA NADA, ha rebut un comentari que critica les persones que defensen que educar és una acció ètica (basta ya de tanta demagogia barata...), perquè la realitat s´imposa sobre la teoria, i la realitat és que durante el curso más de la mitad de los alumnos se dedican a actos vandálicos.

Luther king, Pete Seeger, Rosa Parks

De fet, la realitat de les aules no és més que el resultat de la mirada del qui educa. Per posar un exemple, una mestra de la Highlander Folkschool (Tennessee), una d'aquestes escoles creades per somnia-truites que creuen que la realitat avança per mor de l'acció ètica, va ser Rosa Parks, la dona que no va voler cedir el seient del bus (boicot de Montgomery) i que va enfortir el moviment pels Drets Civils americans.

Era una sola persona però estava habitada per moltes altres que creien què allò que uneix als éssers humans (la benevolença i el diàleg com deien els primers il·lustrats) és més gran que la por, la desconfiança i el desig de poder que també compartim tots.

Entre ells, Luther King o el cantant Pete Seeger, també involucrat amb la Highlander School. Aquí cantant: què has après avui a escola, fill meu?.

Lletra aquí

Sempre hi ha hagut tres visions ètiques, segons Habermas, la dels que parteixen de la realitat (visió empírica, les coses són com són, tiren a la dreta), les que parteixen de somnis (visió crítica, la realitat es pot transformar amb el diàleg i l'acció), i les escèptiques (la realitat és una construcció personal, per tant passem de tot).

Rosa Parks no va ser rica ni famosa. Als mestres de les Highlander Folkschool ningú els coneix.
Luther King va morir assassinat. Pete Seeger, un alternatiu.... Pels empírics són quatre radicals o demagogs..... però la seva acció va canviar la història.

La visió ètica determina l'acció docent i l'educació marca el ritme de la història.

Guida