Supòsit fals nº1: el fracàs escolar està relacionat amb l'entorn familiar

En el món educatiu hi predominen una sèrie de mitges veritats i supòsits falsos desvinculats de qualsevol investigació. Un d'ells afirma que el fracàs escolar està lligat a l'entorn familiar (afecta a un 30% de l´alumnat front el 13% de l´OCDE). I que els fillets de famílies amb risc d'exclusió social (majoritàriament immigrants? escandalosament pobres?) són els més afectats.

I aquesta afirmació, no verificada, s'acompanya d´una declaració falsa, la de que amb aquests nens l'escola hi pot fer res, i que millor no batre-s'hi el cap. I tant els mestres com l'Administració, els encarregats d'esperar-ho tot, baixem les expectatives i no esperem res.

L'Informe McKinsey de l'OCDE (2007) demostra que als millors sistemes educatius hay una escasa correlación entre los resultados y el entorno familiar. Los mejores sistemas compensan las desventajas del entorno familiar (...) Comienzan por fijar expectativas altas y verifican que los recursos lleguen a los que más lo necesitan y no a los mejores.

I el secret es relaciona amb la capacitat i qualitat docent per programar amb flexibilitat. La intervención estatal en los mejores sistemas es inversamente proporcional a la capacidad de sus docentes.

Què hauria de canviar si ens ho creguéssim?

Sobre la nul·la correlació entre immigració i fracàs escolar les proves a 6è de primària de 2008 de la Comunitat de Madrid són una prova més. Segons el diari El País (11/12/08):

11 colegios públicos y concertados con más del 50% de alumnos inmigrantes obtuvieron notas superiores a la media y un alto porcentaje de aprobados, sobre todo en matemáticas.

A elles s'hi pot afegir l'argument de què La Rioja, (capdaventara de l’informe PISA) és la comunitat amb més alumnes estrangers no universitaris (un 15,1%), mentre Catalunya (a la cua del PISA) en té entorn al 13%.

Guida