Ep, mestres!!

Ep! mestres, s’ha acabat l’hora d’esbarjo, ens han deixat jugar amb les TIC i amb les TAC però ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de convertir tots i cadascun dels alumnes en consumidors i usuaris d’aquestes tecnologies. Fora experiments, fora creativitat, fora treball cooperatiu, fora projectes i altres experiments.
Ara cal deixar la difícil tasca d’educar als experts : Editorials, Polítics i Empreses diverses. Nosaltres ( mestres, docents, professors, educadors ) som intrusos quan volem ser alguna cosa més que instructors , distribuïdors o impartidors de continguts que algú altre amb més criteri ha decidit com han d’arribar als alumnes (fragmentats, simplificats, superficials, però recoberts d’una capa de modernitat i amb una interactivitat que sovint no passa per la reflexió sinó pel “si l’encerto l’endevino”).
Nosaltres, els educadors, som intrusos, el nostre material és de dubtosa qualitat i de dubtosa universalitat, caram!!
I nosaltres que creiem que calia fer atenció personalitzada, que calia crear propostes per a nens en concret, per atendre totes les necessitats i diversitats, però no, això ho faran millor uns llibres de text digitalitzats oberts al mon del servidor de l’editorial, ( no pas a la xarxa, no pas a Internet) la qual en decidirà l’actualització i adequació a les necessitats especifiques de tots i cada un dels nostres alumnes.

I el disbarat dels ordinadors anant amunt i avall de casa a l’escola de l’escola a casa cada dia… Quantes anades i vingudes de casa a l’esplai , al gimnàs, a ca l’avia, a futbol , al dentista….suportaran les motxilles sense rebre un cop? . Qui n’ha calculat els danys materials i morals , ( o no compta el disgust i la bronca que s’enduran els nois i les noies per no tenir prou cura del seu aparell, per no pensar-hi a temps complert?)
Quantes hores poden estar els nens davant una pantalla de 9 o 10 polzades sense tenir problemes de visió? , quantes hores aguantaran unes columnes vertebrals en període de creixement sotmeses a una inclinació forçada davant un petit aparell que no permet una posició correcta?
Quan tot aquest projecte tan farcit de realisme i pragmatisme falli, la culpa serà dels mestres, dels alumnes i dels pares oi? ¡!
Tenim uns governants que no es mereixen el poble que els ha tocat manar. Pobrets!!!